Públic

Hola a tothom,

Per a la PAC3 he escollit com a article de referència Quins feminismes? de Susan Watkins, en relació amb l’obra de Ma-Mercè Marçal que estic analitzant, perquè molt s’ha dit sobre la discriminació de les dones en tots els àmbits, especialment en el laboral. Afirma Watkins que “el fet més sorprenent del marc antidiscriminació. Per exemple, si tots fóssim iguals no ens caldria parlar d’igualtat de gènere ni fer lleis per gestionar aquestes diferèncie. Watkins posa com a exemples el feminisme dels Estats Units, en la qual diu que després de fer-hi una votació “els defensors de les dones van quedar marginats políticament”, la qual cosa demostra que el treball institucional i polític no ha donat, ni molt menys, els seus fruits, perquè a tot això caldria pensar què passa quan a més de ser dona, també ets de color o lesbiana per posar alguns exemples més.

Watkins exposa que als anys setanta en una conferència de la ciutat de Mèxic sobre els drets des dones “la prioritat del govern Washington era que les polítiques mundials de gènere se centressin a mantenir el control de la població” i això defineix, de manera molt il·lustradora, la visió de la societat o almenys de gran part d’aquesta societat, a l’hora de veure les dones tan sols com un instrument reproductiu o merament sexual, que calia regular si es volia garantir l’equilibri demogràfic.

I és que l'”estat liberal” ens diu Watkins era masculí, i tractava les dones com si fossin homes, “imposant el punt de vista masculí com una llei a la societat” nord-americana, més enllà de la qual la veu de la dona no existia; per la qual cosa calia una jurisprudència per a la “igualtat” que les pogués representar. Però per aconseguir aquesta “normalització” encara queda molt feina, perquè necessitem una societat més igualitària, més justa i més democràtica, però sobretot més tolerant.

Salutacions.

Cris